divendres, 1 de desembre del 2017

PROJECTE FINAL PRIMER TRIMESTRE: ESCENA "EL CLUB DE LOS CINCO"

Com a projecte final del primer trimestre, la professora ens va manar tornar a gravar una escena d'alguna pel·lícula, creant el guió tècnic, buscant actors, buscant el vestuari, les localitzacions, etc.

Com a la Laia i a mi ens agrada molt veure pel·lícules, vam haver de crear un document de Drive, on posaven possibles escenes de diferents pel·lícules, entre elles, pel·lícules tan conegudes com Matrix.

De entre les possibilitats, vam escollir una pel·lícula, que m'agrada molt, que es diu "Scott Pilgrim contra el mundo", està dirigida per Edgar Wright i esta basada en una serie de novel·les gràfiques de Bryan Lee O'Malley. La pel·lícula, té molts moviments de càmera i bastants efectes especials, però l'escena que vam escollir era de les més senzilles i a més a més era molt divertida.



Ja haviem trobat als actors i estavem buscant la localització quan va arribar el moment de fer el guió tècnic. En aquell moment ens vam adonar de que era massa difícil per els recursos que teniem, aixi que vam continuar buscant, fins que vam pensar en "El club de los cinco". Aquesta pel·licula dirigida per John Hughes, tracta d'un grup d'adolescents molt diferents entre ells, que estan castigats durant tot el dia a la biblioteca de l'institut.
La vam escollir, perquè apart de que era senzilla de gravar, la pel·lícula ens agradava bastant i pensavem que seria coneguda.



Com a actors, vam escollir a amics nostres, que es semblessin una mica als personatges. Quan ja els haviem trobat, vam preguntar a la nostra professora si podiem gravar a la biblioteca del institut, i ens va donar permís. Vam crear un grup de Whatsapp amb els actors i els hi vam enviar el vestuari que necessitaven i l'escena. Vam fer el guió tècnic, conjuntament i jo em vaig encarregar del guió literari.
També li vam donar molta importància al atrezzo. Fins i tot, vam buscar bricks de llet i de suc semblants als originals, també vam comprar moltes Coca-Coles, el sushi i ens vam trencar el cap buscant bosses de paper marrons, però no les vam trobar.

El dia de la gravació, vam començar a gravar les escenes de l'Alba, l'Albert i el Pau junts, vam tenir petites dificultats amb els actors perque no paraven de riure o se'n oblidaven dels gestos que havien de fer. Seguidament vam gravar les escenes en solitari de cadascun dels tres. Vam continuar gravant les escenes del Pau i del Antonio. Aquell dia vam estar 5 hores gravant, i com encara no haviem gravat les de la Júlia, vam decidir quedar un altre dia amb ella.
En el cas de la Júlia, vam tenir problemes amb l'entrepà i el pica pica que s'ha de posar, perque inicialment no queien, aixi que la Laia els va canviar per sucre. També vam tindre problemes amb la Coca-Cola, ja que a la Júlia no li agrada, però gràcies a un nen molt llest que estava observant-nos, vam posar aigua dins.

En general, vam tenir problemes, amb l'enquadrament, amb la continuïtat i sobre tot amb la localització, perque la il·luminació, al final ens va canviar i també perque com no erem els únics a la biblioteca, molts cops s'escoltaven les tecles dels ordinadors. Vam fer callar a molts alumnes. També va ser un problema el timbre de l'escola, ja que sempre sonava quan estavem gravant, i molts cops, l'escena ens havia quedat perfecta.

Finalment, estic molt orgullosa de com ens va quedar i m'ha encantat fer aquest tipus de treball, no nomès perque m'ha agradat fer-lo, si no que també perque m'ha agradat veure les escenes de cadascun dels meus companys.


CREACIÓ PUBLICITAT-CONSUMISME-ART

L'últim treball del trimestre va ser crear una obra de contrapublicitat mitjançant els conceptes d'un esquema que vam realitzar a classe on s'explicaven les causes, les conseqüències i les solucions del consumisme.

Nosaltres vam tenir vàries idees, però finalment vam decidir fer dues fotografies: una era sobre les causes del consumisme i consistia en fer una foto a una noia davant d'un munt de televisors on estiguessin les imatges de algunes marques; l'altre idea era sobre les conseqüències i consistia en fotografiar a una noia o a un noi encadenat a un conjunt de bosses.

Vam decidir fer la primera foto al Corte Ingles, utilitzant el departament d'electrònica i desprès amb el Photoshop editar-la. La segona foto, la vam fer al terrat de la Laia, però com teniem les bosses però no la cadena, vam pensar en canviar d'idea i així es com vam decidir fer la idea final: una noia es aplastada per totes les seves bosses.




Quan ja teniem les fotos, l'Alba i la Laia es van encarregar d'editar la fotografia dels televisors, pintant la pantalla en negre i desprès posar la marca. Jo, em vaig encarregar d'editar les dues fotografies en les que sortia l'Alba "morint" i "morta". Vaig utilitzar una aplicació del mòbil que es diu VSCO per posar-la en blanc i negre. Inspirant-nos en l'artista Barbara Kruger i en una fotomuntatge sobre una sèrie de televisió que tenia al ordinador, vam decidir posar la paraula "consumerism" ("consumisme" en anglès) per al muntatge.








Quan estavem mirant la fotografia, vam pensar que també seria interessant fer un Gif, així que també em vaig encarregar de fer-ho, mentre les altres treballaven en la fotografia dels televisors. Vaig utilitzar una pàgina web, encarregada de difondre gifs i que et donava la possibilitat de crear el teu propi gif.



Al agradar-nos tan com havien quedat les fotografies del terrat i el gif, i al veure que era molt complicat editar la fotografia de les causes, vam decidir nomès fer les dues imatges i el gif.
També vam pensar en fer unes enganxines, fent un fotomuntatge d'un paquet de cigarrets, substituint la imatge de les conseqüències de fumar, per la fotografia de l'Alba "morta" i traient el "fumar mata" i posar: "el consumisme mata".
Com no vam trobar cap fotografia útil per fer el fotomuntatge i que poguéssim utilitzar com a pegatina, vam descartar l'idea, i vam decidir que si feiem les pegatines, serien de les fotografies que ja haviem editat. Al veure que no teniem temps per repartir i enganxar les pegatines pel carrer, vam decidir fer cartells i penjar´los per l'institut i els carrers principals de Tarragona, però ens sortia molt car, aixi que nomès vam imprimir un.


Per poder saber el que pensava la gent, l'Alba i la Laia, van pensar que seria interessant passar una enquesta per Whatsapp. La vam passar i vam penjar les fotografies al nostre Instagram.
L'enquesta la van contestar 84 persones i gràcies a ella vam poder saber que haviem aconseguit el proposat, fer pensar al món sobre el consumisme.