dimarts, 11 d’abril del 2017

"ART I CINEMA, 120 ANYS D'INTERCANVI"

El dia 14 de març, vam anar al CaixaForum de Barcelona a veure la exposició que es deia Art i cinema: 120 anys d'intercanvi.
Aquesta exposició parlava de com l'art i el cinema s'influeixen entre ells i com influeixen en altres aspectes. L'exposició estava ordenada cronològicament.

Primer, la guia va explicar quin era el principal entreteniment de la gent abans del cinema: era un dibuix d'alguna escena al que li feien forats i darrera posaven una llum que quan s'apagava i s'encenia, donava la sensació de que havia passat un dia sencer.

També va explicar com Eadweard Muybridge (el que podria haver sigut el creador del cinema) va influir en la pintura gràcies a les seves fotografies. Abans del Muybridge, els pintors, pintaven les figures humanes i animals com ells creien que eren en moviment, llavors Muybridge, va posar un munt de càmeres amb un fil que si el traspassaves, la càmera disparava.

 Géricault, Derby d'Epson


Fotografies de Muybridge


Després d'altres exemples, va explicar els que són considerats els creadors del cinema, els germans Lumière. Aquests germans, només filmaven un minut de pel·lícula i eren imatges molt normals i quotidianes, per exemple, dones sortint del treball o, el més famós, un tren arribant a la estació.





A partir de la creació del cinema, es van començar a crear els generes i corrents cinematogràfiques. Un exemple és la ciencia-ficció que va aparèixer amb Mélier i la seva pel·lícula Le voyage dans la Lune. Aquesta obra va ser tota una innovació, gràcies als efectes especials i a més a més, encara que el cinema era en blanc i negre, Mélier pintava els fotogrames.



Un exemple de nova corrent, que també esta a la pintura, va ser l'expressionisme alemany amb pel·lícules com Nosferattu i Metropolis. Aquesta corrent dona molta importància a les emocions, els problemes interiors i psicològics i a la angoixa.



Un altre exemple de corrent es el surrealisme, on el pintor Dalí va estar molt present, perquè va treballar amb el cineasta Buñuel en obres com Un perro andaluz, o fins i tot li dibuixava els escenaris.



Finalment l'exposició va arribar al cinema en color i amb so, del que mes o menys tothom, coneixia. 











dissabte, 8 d’abril del 2017

UNIVERSITAT BLANQUERNA: TALLER DE TELEVISIÓ


El dia 14 de març, el mateix dia que vam anar al CaixaForum, vam visitar la universitat Blanquerna per fer un taller sobre la televisió i el cinema. El taller el vam fer a un plató que tenia la universitat, que era utilitzat per les seves classes.

Els homes que ens ho van explicar tot eren professors de la universitat, de la carrera de comunicació audiovisual. Aquests professors, van explicar com funcionava un programa de televisió, totes les persones involucrades en el procés de filmació i de muntatge, la utilització de cada aparell...
El plató estava format per dues sales: la de captació i la de control. A la sala de captació es situaven els càmeres, les persones que sortirien en la gravació (en aquest cas, el presentador i els entrevistats), el públic i el regidor. A la sala de control es situaven els aparells de muntatge i so, els tècnics de so i d'imatge i el realitzador, que es el que decidia quina imatge veurien els espectadors, quina música posar, etc. El director i el productor es comunicaven mitjançant uns micròfons i uns auriculars i les seves converses també les podien escoltar els càmeres.

El professor de la universitat també va explicar com es podia entrar a la universitat i va explicar en que consistia el grau de comunicació audiovisual. Quan va acabar d'explicar, va demanar voluntaris per ser càmeres, director, productor, entrevistador, entrevistats i tècnics, i vam posar en pràctica el que havia explicat. Jo vaig fer de ajudant de tècnic.

Hem va agradar molt aquest taller, perquè a mi m'interessa aquest grau, i veure com funciona tot a la realitat va estar molt bé.


 Imatge de la sala de capturació.



 Regidora.



Entrevistador.